Sóc abella, sí i avui plego. Estirada mirant el cel infinit espero la meva fi. Aviat seré trobada per algun escamot formiguer, i peça a peça desballestada. Seran elles, les formigues, els meus enterramorts. Cruel, però molt eficient, la natura retornarà el meu cos al sòl.