Sóc abella, sí i m’enyoro. Trobaré a faltar l’olor de casa, aquella ferum que ens identifica i motiva. Aquest vespre no podré descansar apinyada entre germanes, escalfada i amanyagada pel ronc silenciós d’un merescut descans. Trista i sola em sento, acostumada com a estic, a una família nombrosa.