Sóc abella, sí i avui no podré tornar a casa. Replego les meves sis extremitats en un ventre que em crema. Tinc el pap ple de nèctar, un xarop ensucrat que em mata per dins. Maleïdes les flors que he visitat aquest matí. Elles, sense voler, esdevindran l’ofrena floral de la meva mort.