Sóc abella, sí i em moro. Miro al cel i no hi veig clar. Intueixo la claror en mig de les herbes, però estic massa dèbil per enfilar-me per enèsima vegada en una tija massa flexible. Ho intento i no puc. El meu cos no em respon, estic immobilitzada, garratibada, emmanillada per una força que embriaga el meu cervell i no el deixa treballar.
