Deslliurada dins la cel·la, m’adono de la realitat del meu cos vermiforme i blanquinós, molt allunyat del perfil bonic i estilitzat les abelles adultes. Estic famolenca i amb ganes de menjar-me el món, nerviosa i intranquil·la fins que les meves cuidadores s’adonen del meu naixement. És llavors quan l’animal més bell del món s’atansa pel brocal de la cel·la i  amb les seves delicades antenes em palpa, en un suau toc de benvinguda i consol.