DE CASA HUMIL
Sóc de casa humil, doncs vivíem en un tronc de suro que algú, un humà, havia construït amb destresa, tal i com havien fet els seus ancestres. Era un edifici rústic, mancat de cap luxe, amb parets bastes que provenien de l’alzina surera de la zona. Era simplement un cilindre reforçat internament per dues creuetes de llistons situades en els terços del seu cos.