La comunitat de famílies d’abelles estava formada per una desena de bucs, tots ells degudament assentats damunt d’un seti de pedra, i perfectament encarades a la sortida del sol. A vol d’abella, la panoràmica resultant ratllava una rústega perfecció, i no deixaria indiferent ni al més encantat dels borinots de la contrada. Un cop aterrada i espolsades les nostàlgies, hom diria que aquest tipus d’assentament està desfasat i seria realment difícil trobar-ne un d’igual avui dia.