A casa sempre havia sentit parlar d’aquell home gran que ens visitava, un personatge del qual teníem una barreja de por i admiració. Les més veteranes deien que era una home just, doncs no era pretensiós i no ens feia pagar un peatge excessivament elevat per viure a casa seva. Recordo que ens visitava sense careta ni guants i que ens tractava amb cura i respecte. Les meves antenes encara retenen la flaire aromàtica del fum que ens projectava, que no era altre que el tabac negre que ell fumava. Agradable i perillós alhora, doncs inhalar-ne excessivament et podia conduir a un viatge anestèsic de no retorn.