Recordo quan l’amo obria el teulat de la nostra llar, i amb un brescador allargat ens robava amb indulgència la mel fins a la primera creueta del buc. La seva acció havia de ser ràpida, hàbil i precisa, intentant evitar al màxim les víctimes col·laterals d’algunes abelles excessivament geloses o xafarderes. Les abelles acceptàvem resignades tal ofrena, doncs per contra dins casa restava prou mel per fer front a les necessitats alimentàries de tota la família.