Si l’any era bo i les pluges generoses, aquesta litúrgia podia repetir-se més d’un cop, capaces com érem de treballar en una biodiversitat de flors que el paisatge ens regalava. En canvi, una primavera garrepa acompanyada d’un estiu massa sec, rostia les plantes provocant-los-hi un estrès hídric que en limitava la seva producció de nèctar fins a nivells històrics. En època de penúries és quan la indulgència de l’amo era més perceptible, oferint-nos comprensió i suport, així com el perdó del nostre deute.