En la memòria genètica de la meva espècie es parla d’unes abelles que vivien com animals silvestres, allunyats dels humans i dels seus habitatges prefabricats. Una forma de viure salvatge que no diferia massa de la meva infantesa en aquell buc de suro. Les abelles no hem estat mai animals domesticats i la nostra relació amb els humans no respon a patrons similars a la forma que ho fan vaques, cavalls, ovelles, gossos o gats. La nostra màxima és la llibertat i no acceptem viure dins de granges intensives amb parets artificials que restringeixin el nostre anhel d’independència. Nosaltres no podem viure tancades ni empresonades, simplement lloguem uns habitatges artificials i paguem religiosament amb la mel al nostre amo.